Biografía Trabajos Proyectos Álbum Enlaces
  JaumeBAYARRI
"Escrit en Silenci"


ESCRIT EN SILENCI
Jaume Bayarri

SINOPSI
València estiu de 1962, la veritat no és un valor que es cotitze a l’alça. Una notícia corre com la pólvora: ha mort assassinada una coneguda vedette de revista i les sospites recauen sobre diversos amants, tots vinculats al poder polític o econòmic de la ciutat, notícia que no té reflex als diaris que oculten sistemàticament tot allò que trenca la imatge idíl·lica de la ciutat i que simultàniament viu amb indolència el principi de l’estiu, preparant rutinàriament els festejos de la Fira de Juliol, que serveix de vàlvula d’escape front al rigor moral que imposa la dictadura franquista.
ENRIC MILLARS, 35 anys, poeta de vocació, periodista de professió, treballa com a redactor al diari conservador LA PRENSA dirigit per TEÒFIL MAELLA, sempre servil amb les màximes autoritats polítiques. Enric està casat amb DOLORS, que ara mateix està embarassada del seu primer fill, embaràs que no porta massa be degut especialment a la calor sufocant de l’estiu valencià. Els dos habiten un humil pis a un del barris populars de la ciutat, vivint de manera senzilla, ja que el salari de l’Enric no dona per a moltes alegries. Enric pateix per ser fidel al seu ofici de cronista de la veritat i la necessitat de dur un sou a casa.
Al seu treball al diari Enric s’ocupa de la major part dels continguts, tant de les notes de societat, la pàgina d’entreteniments, o les estrenes d’espectacles, especialment les de cinema, es a dir de tot allò que no té un contingut polític rellevant, degut a les sospites de poc adicte al règim que la seua actitud introvertida fa suposar, i especialment per les cròniques carregades de realitat que cinc anys enrere va fer amb motiu de la riuada que assolà la ciutat. Malgrat tenir que descriure una realitat inexistent Enric aprofita qualsevol escletxa a la seua secció del periòdic per donar una informació més pegada a la realitat, que de vegades cal llegir en clau per entendre-la. Així dona conte dernla mort de la vedette a la seua secció però el contingut de la notícia desencadena un enorme malestar a les autoritats i ha de comparèixer davant de la censura on l’amenacen amb la pèrdua del seu treball. A partir d’eixe moment l’Enric es sent vigilat i profundament frustrat professionalment bolcant al seu poemari tota eixa realitat que no apareix als diaris.
L’encàrrec d’un membre de la societat benestant per fer de negre literari als Jocs Florals el fa posar-se de nou sobre la pista d’eixe crim silenciat i prendre contacte directe amb l’entorn que envolta la vedette morta, visitant eixa València oculta, la de la prostitució, la sexualitat reprimida, els cabarets, la vida nocturna, el món de la revista, etc... i composant un trencaclosques de misèria, violència i hipocresia, conformant la imatge d’una societat que viu una esquizofrènia social entre allò que la gent viu realment i el que apareix als periòdics. Enric es va relliscant cada vegada més en eixe cas i implicantse personalment per poder traure a la llum una mica de veritat, fins vorejar els límits de la seua seguretat física i la de la seua família.
Davant de l’asfixia moral que l’envolta, Enric no veu cap altra eixida que l’escriptura d’uns poemes que no sap si mai ningú va a llegir i on retratarà de manera crua i directa, a manera de crònica, fets, personatges i successos absents de la premsa oficial.

   
FICHA TÉCNICA:
   


CONTACTO

powered by A2kpas

CONTACTO